Idò hauran de canviar el discurs perquè Amazon, la botiga més gran i ben muntada de la Ret, el lloc que serveix de referència i inspiració a la majoria de dissenyadors i desenvolupadors d'aplicacions de comerç electrònic, ja està en Linux. Des del juny.

Segons l'article «How Linux saved Amazon millions», de CNET, els sistemes emprats pertanyen a la distribució Red Hat i corren damunt HP. L'estalvi en tecnologia ha estat d'un 25% (de $71 milions a $54 milions).

En el cas d'Amazon, l'estalvi ha estat un motiu important. De fet, és un dels arguments de Linux i dóna resultats a l'hora de cridar l'atenció inicial dels possibles usuaris que no estan preparats per valorar altres avantatges.

Chad Robinson, analista del grup Robert Frances, comenta per CNET que «La gent està observant el Linux com a substitut de Windows (...) No estan canviant en massa, però moltes empreses estan explorant aquesta àrea (...) el potencial per estalviar costos és gran».

Robert Weiss, analista de Gartner, —que ens recorda que Google també usa Linux— en el seu anàlisi reconeix l'estalvi, però que no és tant gran quan es fan córrer programes propietaris o fa falta molt manteniment d'aplicacions crítiques.

No falla; cal pagar als propietaris del software i a qui s'encarrega del manteniment. Just aquí està l'error d'unes expectatives d'estalvi poc realistes i l'ús càndid de la consigna «en Linux tot és gratis»: amb aquest sistema és possible estalviar-se les llicències d'una bona part del software enllaunat i de sistema, però no pas dels costos de desenvolupament i manteniment, que també hi són; exactament el mateix que en els altres sistemes.

Només que en Linux no haurem de malbaratar tants doblers en sinistres i parxes, justament l'argument que aquest pic fa servir Microsoft per defensar el seu producte. Preveuen que l'estalvi immediat es perd a llarg termini perquè «[els usuaris de Linux] han de manegar actualitzacions de sistema i parxes de seguretat mentre s'asseguren que la multitud d'aplicacions instal·lades no entren en conflicte entre sí (...) aquesta és la feina d'un venedor de software com Microsoft». Són les paraules de Doug Miller, director d'estratègia competitiva de Windows, un producte que ha portat de cap a milions d'administradors de sistemes i usuaris per mor de les actualitzacions, virus i forats de seguretat.

No entenc res. L'únic que sóc capaç de lligar, a les declaracions de Miller, és allò dels «conflictes de la multitud d'aplicacions instal·lades», però perquè em fa l'efecte que aquest detall és una cosa que només pot preocupar a Microsoft, l'aspirant a ser el proveïdor mundial d'una única aplicació. Per raons obvies, aquesta aplicació única no entraria en conflicte amb qualsevol altre aplicació. Però malauradament, això tampoc no seria cap garantia de no-conflictivitat... per penjar-se, els programes de Redmond es basten sols.

Sent pràctics, de l'article de CNET crida l'atenció el comentari sobre un estudi d'estalvi per a una empresa que té 24 PCs. Si instal·len Linux i StarOffice 6, no troben res a faltar excepte la versió completa de Microsoft Outlook (l'autor no té en compte que aviat estaran enllestides les versions definitives de KDE organizer i Ximian Evolution, dos bons substituts).

Vint-i-quatre PC Windows amb Office 2000, un servidor Windows 2000 i les ampliacions de memòria necessàries costen $15.000 (17.000 Eur). Vint PC amb Linux, un servidor en el mateix sistema i quatre PC en Windows 2000 (no cal ser radicals) costen $5.000 (5.500 Eur aprox). Tot plegat inclou les factures del consultor i l'instal·lador. L'estalvi és molt gran.

Els detractors de Linux com a plataforma de comerç només es basaven en estadístiques i en FUDs, perquè a naltros no ens n'ha faltat mai cap, d'eina —això sí, les hem volgut trobar. Que Amazon se n'hagi sortit, demostra que a Linux hi ha de tot i molt.

A partir d'ara, és molt possible que canviï d'opinió una bona part d'aquesta fauna d'informàtics, assessors, arquitectes de la informació i usuaris que basen el seu criteri de selecció en el sistema BISBIW («Bottom that I See Bottom that I Want», també consegut pel castís «culo veo culo quiero»). I justament Amazon té fama de ser l'objectiu d'aquelles mirades que despullen.